Adéu!

Aquest és l’útim post. El bloc ha estat una mena d’exercici de constància per a mi mateixa. Jo que no en sóc gens de constant, m’ha servit per disciplinar-me, almenys en un aspecte. Escriure cada dia no és fàcil i hi ha hagut moments que he suat tinta per penjar el post del dia. Les principals dificultats han estat la manca d’idea o de foto a l’arribar tard a casa, després d’un dia dur de feina; la dificultat de penjar un post quan era de vacances, quan era fora de Mataró, quan era al cinema o al teatre i arribava a frec de les dotze corrent com una Ventafocs a punt de perdre la sabata (a vegades passades les dotze…); problemes de connexió amb internet; darrerament fallades del propi wordpress que m’ho ha posat força difícil a l’hora de penjar fotos i m’ha deixat esperant estones i estones manta vegades… En fi, aquestes han estat les dificultats! Després m’ha agradat molt escriure de manera sistemàtica i m’ha servit per crear textos a mi que em passo la vida corregint els que han creat els altres. Però sobretot, el que m’ha agradat més han estat els vostres comentaris: tant els que heu escrit només una vegada com els que heu estat assidus. Els guanyadors, l’Olga i en Jaume que heu ajudat a millorar (el cent per cent) el que jo feia i que m’heu fet riure i rumiar molta estona. Els que heu llegit religiosament el meu post i m’heu fet saber dia sí i dia també que us ha agradat i que us hi havíeu enganxat (oi Nerea, Paola, Eva, M. Antònia, Patruns, Glòria?) El sector masculí, més discret i contingut, però amb aportacions valuoses (oi Ismael, Xavi, Joan, Jaume (d’Altafulla), Sergi, Sebas, Oriol i Toni?) També l’Ariadna, l’Ari, l’Isa, la Dolors, l’Anna O, la Judith, la M. Àngels, l’Olguins… Els que l’heu conegut fa dos dies i els que em seguiu des del començament. Els que no sé qui sou! Que jo sàpiga només he dit a unes quinze persones que tenia bloc i hi hagut dies que he tingut més de cent seixanta visites. Ei, que tampoc és el més habitual, la mitjana ha estat de trenta visites diàries! En fi, que estic contenta de la feina, de la vostra col·laboració i de les vostres visites. Gràcies, de veritat. S’abaixa el teló… Muak!