Miró, Cornèlia (sense accent?), Lola i més

Hi ha dies que els altres tenen bons propòsits i les coses molt clares del que s’ha de fer. Avui ha estat un d’aquells dies. Hi havia una sortida pendent amb la Lola i ella només em va dir per telèfon que m’esperaria a l’estació de tren de plaça Catalunya a les onze i set. El tren s’ha comportat i jo a les onze i set era a plaça Catalunya. A partir d’aquí m’he deixat portar. La primera parada i fonda després d’un curt trajecte en metro ha estat la Fundació Miró. L’hora llarga de cua s’ha fet molt curta explicant-nos batalletes sota el solet del matí. La visita realment ha estat espectacular, només us puc dir que hi aneu si no ho heu fet encara. Cansades però satisfetes hem anat cap al centre i allà hem anat a un restaurant anomenat Cornelia (diria que sense accent) on he tingut el plaer de ser convidada per la tossuda de la meva amiga. Un lloc maquíssim amb un menjar deliciós que ha fet que ens aixequéssim de la taula a les cinc de la tarda. M’ha recordat una sobretaula nadalenca. Hem passejat per gaudir de la tarda i el dia s’ha escolat una altra vegada com un sospir. Això sí, els símbols Mironians ben presents: l’escala, els productes de l’hort i una caixa de cartró amb un estel i un desig a dins. Moltes gràcies pel dia que m’has regalat!