És la nit de Nadal. En la meva història personal el més important d’aquesta nit és el tió. El tió apareix de manera cíclica en la vida dels catalans que hi juguen. És el primer element imaginari que fa regals als nens a canvi de cops i de cançons, com la vida mateixa, vaja! Després ens fem grans, desapareix del nostre camí i només el veiem d’esquitllentes fins que ens fem pares i el tornem a trobar per presentar-lo als nostres fills. La nit de Nadal d’aquest 2011 la meva filla ja no clavarà bastonades al Tió i, fins i tot, jo que tenia previst fotografiar-ne’n un que he vist al mig del carrer (el tenia vist de feia dies) no he pogut fer-ho per qüestions logístiques tipus escudella, sopars i preparatius diversos. Tot i així, i una mica “in extremis”, us deixo amb una foto de llum amb els meus millors desitjos.
impressions 365 bloc 