Ha arribat el dia de les vacances de Nadal i el cansament, juntament amb l’aturada brusca de la feina, em provoca un sentiment que és una barreja de tristor, abaltiment i aclaparament. Com si un vampir m’hagués xuclat la sang, vaja. Però intentaré mirar-me el món amb bons ulls, com els dels Reis de l’Orient, aquells savis que fa dos mil onze anys van seguir una estrella cercant el somni. Hi ha qui diu que no eren tres, sinó força més, que potser seguien el cometa Halley (encara no es deia Halley) o potser un meteorit, que no sabien ben bé què recercaven i van acabar trobant el nen que havia de salvar els homes. La curiositat és una característica de l’espècie humana i diuen que quan deixem de sentir curiositat ens fem vells. Per això a la vida et trobes amb joves de 87 anys i vells de 17. Els Reis m’agraden perquè per a mi simbolitzen la recerca del somni i l’ideal, amb la perseverança d’un picador de pedra. Ara que estic mig somorta al sofà i gairebé no m’importa res, faré l’esforç de pensar en el dia d’avui ple de colors i rialles, de paraules i de gestos solidaris. Intentaré ser una jove de quaranta-quatre i no una vella de quaranta-quatre, pensaré que el que tinc és molt, no em lamentaré per allò que desitjo i que no tindré, no esperaré més, en va, petits gestos que no arribaran i, amb totes les meves forces, lluitaré per fer créixer dins meu l’esperit d’aquells tres (o potser quinze?) homes, reis, savis que van trobar perquè van cercar. Potser és que a la vida no has d’esperar mai res. Sempre has de sortir a trobar-ho… això sí, amb l’esperit curiós dels tres (o potser quinze?) màgics d’orient.
impressions 365 bloc 
Preciós!
Jo també estic esgotada i no sé ja si són tres o quinze…si som savis o llerds, si anem o tornem, si volem o enyorem, si…si la Sissí m’agradava o no (l’únic palau al qual he arribat amb metro!)…
Me sabe grave però arribats a aquest punt..mmmmboranit!!!
I Bon Nadal!
Gràcies Olga! El dia ha tingut un fantàstic final amb la celebració del Nadal. Realment el poliesportiu feia molt de goig i tot ha sortit ben rodó. Per molts anys i Bon Nadal!
El meu Baudolino té molt a veure amb el fet que siguin tres i amb els seus noms. Molt hi tenen a veure els Pares de l’església ja que només Mateu menciona els reis i de forma vaga al seu Evangeli:
(…) uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem i preguntaven: “On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient la seva estrella i hem vingut a fer-li homenatge (…). Sortiren i l’estrella que havien vist a l’orient els anava al davant fins que s’aturà al damunt d’on era l’infant (…) i li varen oferir presents: or, encens i mirra.
Benvolgut Umberto,
Quin greu que em sap! Me’n vas parlar molt d’aquest llibre, tant que t’agrada, i no el vaig acabar llegint. Devia ser una època plena de feina. Però mai és tard. Me’l tornaràs a deixar? Me’l llegiré aquestes festes.
Bon Nadal!
Molt bonic. Jo crec que aquests reis encara perduren, si més no la seva essència, sota formes diferents, i per a espectadors diversos. Per exemple, el rei Guardiola serà, per als culers, el més esperat en les properes cavalcades del Barça, per terres inhòspites. I què no dir del rei “dòlar”. A aquest l’espera tothom, culers i no culers, catalans i no catalans. En fi, que la joia del Nadal us ompli d’alegria, com a mínim fins al Nadal del 2013!!
I tant, Sergi. Tothom busca coses diferents, potser per això els reis tenen aspectes tan diversos. En fi, Bon Nadal i que l’any 2012 ens atorgui una vegada més la possibilitat de compartir els moments màgics de l’esmorzar. Mitja horeta que ens permet arreglar el món. O almenys ens ho sembla!
Bon Nadal!