Daily Archives: 14 Desembre 2011

Ara m’has matat!

Aquesta és una expressió que fem servir quan un comentari ens sorprèn vivament. També quan ens pregunten una cosa que no sabem i que a més ens sona a música celestial. El primer “m’has matat” pot estar dit amb cert dolor, en canvi, el segon és més fruit del desconcert que provoca la pròpia ignorància davant d’una pregunta que se’ns fa directament. Quan una persona que creus conèixer bé, amb qui tens certa complicitat i, fins i tot, amistat i afecte et diu de bones a primeres, en to distès, que només teniu en comú una cosa i que aquesta cosa és, per posar un exemple fàcil, una manera d’entendre la vida que potser comparteix mitja humanitat, penses: “ara m’has matat!” Es podria substituir aquesta expressió per una altra: “m’acabes d’enfonsar en la misèria”. Avui m’ha passat això. Segons la persona (que jo considerava propera i amiga) només tenim una cosa en comú i aquesta cosa comuna és tan genèrica, que fa plorar i tot pensar com ens deuen veure els altres. Encara que soni tòpic i que tothom ho digui, a mi mai m’ha importat massa, per no dir gens, el que pensen els altres de mi. I en aquest “altres” hi incloc la gent que no m’importa gens. Contràriament, sempre m’ha preocupat excessivament (ara que vaig per vella ja no tant) el que pensa la gent que sí que m’importa. Per això, quan algú que valores i aprecies et diu “només tenim una cosa en comú” t’assalten diverses sensacions. La primera: sóc cega, limitada o patològicament optimista (aquesta la penses enfonsada en la misèria quan encara ressonen a les orelles les teves pròpies paraules “m’has matat”). La segona: aquesta persona no et coneix en absolut i pensa que ets una hippie naïf caiguda del cel. Tercera: (amb dubtes i remordiments) no serà que tu, Marta, no coneixes en absolut la persona amiga que és capaç de dir-te el què t’acaba de dir? Hi reflexionaré quan acabi de sopar. Amb la panxa plena la vida es veu més dolça.