Monthly Archives: Juliol 2011

Post tenebras lux

Mai no és tothom content, una gran veritat! I avui me l’aplico a mi mateixa. No fa massa comentava que m’estic fent gran i que no aguanto la calor i bla, bla, bla… ara em vénen ganes d’empassar-me les meves paraules ja que trobo a faltar dos dies seguits de sol i caloreta i platja. A més sembla que va per llarg i que els que en saben d’això del temps diuen que l’agost no serà massa millor. Bé. No cal dir gaire més. Després de les nuvolades sempre torna a sortir la llum del sol. Metafòricament i literalment. Només cal seure i esperar.

Post festum pestum

Després de les festes bé la baixada. Sort que les vacances no s’han acabat encara. Això sí, convé recollir-ho tot i deixar-ho ben polit. De tant en tant cal fer una bona endreça, sobretot després d’una gran disbauxa. Mica en mica tot tornarà al seu lloc i la quotidianitat s’instal·larà als carrers.

29 de juliol, últim dia de les santes!

S’ha acabat la festa major. Ara mateix acabo d’arribar del carrer per veure si trobava una foto que il·lustrés la tancada de les figures fins a l’any que ve. De fet, les santes no s’acaben fins ben entrada la nit amb el darrer ball i la mascletà i la cercavila de “los labradores” i… però jo ja pesaré figues i a tot estirar obriré un ull si un petard ressona massa. De tota manera el post d’avui se l’endú en Robafaves. Sempre m’ha agradat molt en Robafaves, penso que és el gegant més guapo de tot Catalunya amb diferència i aquesta no és una apreciació subjectiva de mataronina: és un fet demostrable objectivament. Per això, quan ara fa una estona m’he trobat aquest Minirobafaves o Robafaves de butxaca m’he emocionat. Amb nens així les santes tenen corda per estona!

Foc

Santes atípiques perquè la meteorologia no ha acompanyat. El foc, però, no ha faltat.

Glòria a les Santes!

Mentre a dins l’església se celebra l’ofici solemne, la família Robafaves, a fora, espera pacientment la sortida dels assistents i dels convidats. El cor de cantaires i els músics van deixant anar les tonades i la lletra de la missa i a la plaça és un bon moment per veure de prop i sense massa gent les figures de les comparses: els gegants, els nans , el drac, el dragalió, la momerota, la momeroteta, l’àliga, les trampes, els heralds i les diablesses. Avui també hi havia molts de mossos d’esquadra d’antiavalots. Un dels convidats era el conseller Felip Puig. Cada vegada més la política interfereix en la festa popular. Les santes Juliana i Semproniana no crec que en facin cabal!

Barram i repicada

Vigília de les Santes. Avui al matí silenci sepulcral després d’una nit d’excessos. He aprofitat per anar a nedar a la piscina pensant que no hi hauria ningú, però sempre hi ha qui no perdona i m’hi he trobat, sobretot, dones d’edat avançada amunt i avall dels carrils. Després he anat a veure els ministrils del raval que acompanyaven amb música els que feien temps per anar a sentir la repicada de campanes que anuncien el dia 27. I, finalment, he sentit més que presenciat, la repicada i barram de morterets. Quan era molt petita vaig pujar dalt del campanar de santa Maria. Una mica d’estranquis perquè aleshores estava molt malmès i només hi podien pujar els campaners, però com que el meu pare hi tenia un conegut ens van deixar passar. Em va fer tanta por que no recordo massa bé el que vaig veure, només unes escales costerudes i els teulats de les cases. Avui, des de baix, he tornat a sentir el repic de campanes anunciant la festa major i he pogut retratar dos campaners en una postura insòlita mentre un tercer s’ho mirava.

Escalfant motors

Avui dia de sant Jaume és el primer dia fort de les Santes, la festa major de Mataró. Amb un dels Jaumes de la família lluny hem celebrat sant Jaume amb l’altre que teníem a prop. Tothom estava neguitós: és el dia de la Crida a la festa i el dia de la Nit boja. Com cada any es feien plans i cadascú hi deia la seva: que si jo no aniré a la crida però sí al correfoc, jo penso anar a veure-ho tot, el correfoc ni pensar-hi però a la pujada i a la baixada sí, que si l’any passat vam anar a menjar a mitja escapada entrepans de pernil… en fi, ja ho veurem! És el que tenen les Santes: improvisar a cada moment amb el programa a la mà. Per si de cas, farem com els gegants de la fotografia i ens traurem llustre que la festa major només és un cop l’any. BONA FESTA MAJOR!

Fa cinc mil anys

Què són cinc mil anys? No res per a l’Univers i molt per a nosaltres. Fa cinc mil anys els homes que vivien prop del Corredor van creure que era necessari honrar els seus morts amb monuments funeraris com els dòlmens. Avui aprofitant que el dia era més de tardor que d’estiu i gaudint dels magnífics divuit graus de la serralada litoral hem aprofitat per fer una petita excursió fins al dolmen. L’ambient del lloc és màgic i la Clara ha aprofitat per estirar-s’hi. És el que té la mort antiga: no imposa tant com la recent.

Haikú

El núvol blanc
emmascara el blau cel
d’aquesta tarda
 

 

Cinefòrum

Tarda de cinefòrum. La pel·lícula no era un film expressionista alemany, ni una pel·lícula realista italiana, ni cinema suec dels seixanta. Hi havia crispetes, oh pecat mortal segons els puristes i conaisseurs, però que bé que ens ho hem passat i com hem rigut i emocionat amb l’enèsima pel·li Disney cent per cent americana. En el nostre fòrum posterior hem comparat les cançons en anglès i castellà (no cal que digui la nostra opinió sobre aquest punt!) i hem acabat derivant cap a un debat filològic i etimològic. Rapunzel? Herba del canonge, rave, xirivia, nap, rapónchigo...