No, no m’he equivocat. Aquesta és una Motxilla amb lletres majúscules. Me la va comprar el meu pare l’any 1982 quan vaig anar per primera vegada de travessa a la muntanya. És d’un color verd fosc que no m’agradava massa, pero el meu germà la tenia vermella i per poder-les distingir em vaig haver de conformar amb la verda. Després em va agradar molt i m’era igual el color. Jo ja havia anat de colònies abans però de travessa, dormint en refugis i fent bivac no va ser fins l’any de Vilada. En Iago se’n deu recordar millor que jo perquè ell té més memòria per a tot allò que fa referència al territori i als itineraris, però crec que vam sortir de Campelles i vam anar fins a Vilada anant del Ripollès al Berguedà. M’ho vaig passar molt bé i allà vaig consolidar la meva amistat amb l’Anna. Ens vam fer inseparables pujant i baixant muntanyes. Amb la resta del grup hi ha persones amb qui encara conservo l’amistat i d’altres que no he vist mai més. Recordo especialment que ens vam perdre anant de Gombrèn a Montgrony, que vam intentar dormir sota un pont a la Pobla de Lillet però vam acabar fent-ho a l’escola del poble. Caminant sota el sol per senderes de muntanya, banyant-nos a les aigües gelades dels rius, xerrant molt i callant sovint, fent bromes i jocs i anant acumulant la pols dels camins. La Motxilla després va fer la travessa de Núria, la del Canigó, va anar a Montserrat, al Pla de la Calma i a molts d’altres llocs que ja no recordo. Ara, després de tants anys, ens ha salvat perquè té molta cabuda i tot i ser velleta se n’anirà cap a Pineta amb la Clara. Ja hi va anar a l’hivern. Ara a l’estiu. Espero que a la Clara li serveixi per començar-hi a desar el profund amor cap a la muntanya que jo hi vaig deixar fa temps i que sempre més m’ha acompanyat.
Els meus blocs
Arxius
-
Entrades recents
Comptador